[56 | 365] Lliure.

Des de la fortalesa de Belgrad em vaig sentir lliure. Aquesta és la tant anomenada ‘espectacular posta de sol’ que fa dies que esmento. En realitat fa poc temps que me n’he adonat de la meva obsessió per les postes de sol, suposo que com que en puc veure molt poques quan ho faig em transmeten moltes sensacions, però que desemboquen en un mateix mot: llibertat.

Un espectacle gratuït de la grandesa de la natura i que aconsegueix alliberar-me la ment. Presenciar aquella posta de sol a Belgrad, a més, ho feia encara més especial. L’escenari era immillorable, lluny de casa, nostàlgic, emocionant. Un dia que s’apaga, una última llum abans de la foscor, nostàlgia, felicitat amarga, somnis d’un futur millor. L’immensitat.

DSC_6723-1 DSC_6728-1 DSC_6735-1 DSC_6738-1 DSC_6741-1DSC_6758-1 DSC_6766-1DSC_6744-1 DSC_6776-1 DSC_6798-1 DSC_6809-1 DSC_6825-1 DSC_6835-1 DSC_6840-1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s